EL TELÈFON I LA XARXA COMMUTADA

El telèfon ens permet fer transmissions bidireccionals de senyals d'àudio punt a punt. A diferència dels telègrafs, no cal cap mena de coneixement tècnic per fer-lo funcionar, la qual cosa ha permès que el telèfon esdevingui un dels electrodomèstics més comuns.  

Els primers telèfons es comercialitzaven de dos en dos i no permetien la comunicació entre cap altre terminal. Consistien simplement en un sistema de micròfons i altaveus units per un cable.

La paraula  "telèfon" prové dels mots grecs tele, que vol  dir "distància" i phone, que vol dir "veu".
 
Actualment es reconeix Antonio Meucci com a inventor del telèfon, si bé durant molt de temps se n'havia atribuït la invenció a Alexander Graham Bell, que fou el primer en patentar-lo. 

   Antonio Meucci

L'impacte massiu del telèfon va lligat al que anomenem xarxa commutada: un sistema de connexió en el qual cada terminal es troba connectat a una central, i cada central es troba connectada a altres centrals. Els terminals no es connecten directament entre ells ni tampoc ho fan les centrals, però sí que fan possible un camí entre qualsevol parell de terminals a través de tantes centrals com sigui necessari. 

Quan s'inicia la trucada, s'estableix el camí entre els dos terminals implicats, en un procés anomenat commutació de circuits.

Antigament, la commutació dels circuits es realitzava manualment. L'usuari que iniciava la trucada despenjava el seu telèfon i parlava amb una operadora, li indicava amb qui volia parlar i ella s'encarregava de connectar els cables corresponents.

  

Ara la commutació es realitza de forma automàtica. A cada usuari li correspon un número i en el procés de marcatge aquest número es transmet a la central mitjançant tons de freqüència diferents. Un ordinador processa aquesta informació i realitza les connexions pertinents.