SISTEMES DE TELEDETECCIÓ

Les tecnologies de teledetecció com el radar, el sonar o el lidar fan servir sistemes no guiats per obtenir informació sobre la posició, la trajectòria i la velocitat d'objectes que es troben a distància.

El seu funcionament és com el d'un sistema de comunicació en el qual l'emissor i el receptor es troben en el mateix dispositiu. Es transmet una ona i se n'escolta l'eco que es genera quan l'ona rebota en algun objecte. Les característiques de l'ona que ha retornat permeten obtenir la informació desitjada.

El radar convencional emet polsos d'ones de radiofreqüència i, a partir del temps que l'eco tarda a arribar, calcula la distància a la qual es troben els objectes. S'utilitza per al control del trànsit aeri i marítim i per obtenir informació meteorològica.

El radar Doppler també emet ones de radiofreqüència, però el que analitza són les variacions entre la freqüència de l'ona emesa i la de l'ona rebuda, per calcular la velocitat del trànsit per carretera, i també en meteorologia per obtenir les velocitats i direccions dels vents.

El sonar és similar a un radar convencional que, en lloc d'ones electromagnètiques, fa servir ones d'ultrasons. S'usa per detectar jaciments de petroli o objectes submergits (submarins, vaixells enfonsats, bancs de peixos), en la metal·lúrgia, per inspeccionar materials, o en medicina per realitzar ecografies.

El lidar també s'assembla al radar, però emet ones de llum mitjançant tecnologia làser. S'utilitza en topografia per realitzar mapes, en aviació per determinar l'alçada amb precisió i, fins i tot, per a detectar agents químics a l'atmosfera.