LA TELEFONIA MÒBIL

La telefonia mòbil va popularitzar-se al final del segle XX. La seva primera aplicació va ser la transmissió sense fils bidireccional de senyals de veu, però avui en dia ofereix molts serveis addicionals, com la transmissió de missatges curts de text (SMS), la transmissió de missatges mutimèdia (MMS), videotrucades, càmera de fotografia, connexió bluetooth i connexió a Internet.

Cada punt de territori està associat a una estació de telefonia mòbil (estació base) i els terminals es comuniquen amb les estacions mitjançant microones de freqüència entre 900 MHz i 2000 MHz. Cada estació disposa d'un conjunt de freqüències que pot assignar a les comunicacions que s'estableixen dins la seva zona de cobertura. Les estacions properes entre elles fan servir freqüències diferents, per evitar interferències, però estacions allunyades poden reutilitzar freqüències.

La xarxa de telefonia mòbil ha de tenir en tot moment localitzats tots els telèfons mòbils per saber on dirigir les trucades. Funciona de la següent manera:

• Quan el mòbil s'encén, el primer que fa és detectar senyals provinents d'una o més estacions base. Tot seguit envia a aquella que rep amb més potència la informació que indica que es troba sota la seva cobertura.

• Quan el mòbil es desplaça, detecta si passa a rebre senyals d'una altra estació amb més potència que les de l'estació a la qual estava associat. Llavors es produeix el que s'anomena commutació de canal: les estacions es comuniquen entre si i la que rep el senyal del mòbil amb més potència hi queda assignada.

• Quan el mòbil rep o fa una trucada, les estacions base es comuniquen amb les centrals de commutació, que realitzen l'enllaç de cada trucada.

Identificació i seguretat:

La targeta SIM (mòdul d'identitat del subscriptor) emmagatzema la identificació del client, el número de telèfon, el PIN, la configuració de les preferències i els missatges de text, i fa possible el canvi de la línia d'un terminal a un altre.

El PIN (número d'identificació personal) és un codi de 4 xifres que serveix de contrasenya per engegar el telèfon. Si s'introdueix un codi PIN erroni tres vegades seguides, la targeta SIM queda bloquejada i només es pot desbloquejar fent servir el PUK.

El PUK (clau de desbloqueig personal) és un codi de 8 xifres que no es pot canviar i que se subministra amb la documentació en comprar el mòbil. Permet desbloquejar la targeta en cas d'oblit del PIN. Si introduïm un PUK erroni 10 vegades seguides, la targeta queda bloquejada permanentment i cal substituir-la per una de nova.

Finalment, existeix l' IMEI (identitat internacional d'equip mòbil), un codi pregravat que identifica l'aparell a escala mundial i es transmet a la xarxa en connectar-s'hi. Les operadores de telefonia fan servir aquest codi per bloquejar els telèfons que han posat a la llista negra de la seva base de dades EIR (on consten els telèfons robats o els que tenen problemes tècnics greus que podrien perjudicar la xarxa).