EL TELÈGRAF

El telègraf va ser un dels primers aparells que va permetre la transmissió gairebé instantània de missatges a llarga distància. 

La paraula "telègraf" prové dels mots grecs tele, que vol dir "distància", i graphein, que significa "escriure". 

 

El funcionament del telègraf és molt senzill: consisteix a connectar l'emissor i el receptor amb un circuit que es pot obrir i tancar mitjançant un polsador. Cada vegada que l'emissor tanca el circuit, el receptor activa un electroimant que mou una punta cap a una cinta de paper que es desplaça a velocitat constant. D'aquesta manera, si l'emissor prem el polsador un instant, la cinta queda marcada amb un punt. Si l'emissor manté accionat el polsador, la cinta queda marcada amb una ratlla.

Els textos es codifiquen en punts i ratlles segons uns sistema ideat per Samuel Morse. A  cada lletra o xifra li correspon un conjunt de punts i ratlles diferents.

A inicis del segle XX, Marconi va inventar la telegrafia sense fils, que, en lloc d'enviar corrents elèctrics, feia servir ones electromagnètiques. Una ona de durada curta era un punt; una ona llarga era una ratlla.