LA RÀDIO
Es consideren transmissions de ràdio totes aquelles comunicacions que utilitzen ones electromagnètiques de radiofreqüència (les que estan per sota de l'espectre visible). Les seves aplicacions són incomptables (radar, televisió, xarxes sense fils, joguines teledirigides), però generalment quan parlem de ràdio solem referir-nos a la radiodifusió, és a dir, la transmissió de senyals d'àudio punt-multimpunt.

Els primers experiments de radiodifusió daten de l'any 1906, però no va funcionar comercialment fins al 1920. L'impacte social de les transmissions de ràdio va ser immens, va fer possible l'accés instantani i popular a les notícies d'actualitat i va donar lloc a una nova forma d'entreteniment de masses.
El senyal que es transmet es pot generar en directe amb micròfons a l'estudi de ràdio o bé pot procedir de suports preenregistrats. El senyal es modula en AM o FM i s'envia a l'antena emissora, que l'emet en forma d'ona electromagnètica.
Estudi de ràdio
Antena emissora
Les diferents emissores de ràdio fan servir ones portadores de freqüències diferents i això permet que viatgin a través del mateix canal (l'aire) sense interferir-se (multiplexació en freqüència).
L'aparell receptor permet a l'usuari seleccionar l'emissora que vol escoltar amb un dial. La freqüència seleccionada es filtra per eliminar interferències de les emissores adjacents, s'amplifica, es desmodula i es transforma en so en uns altaveus o auriculars.
La ràdio FM sol sentir-se amb més qualitat de so que les ràdios AM i permet transmissions en estèreo, perquè la modulació en freqüència ocupa menys amplada de banda i és més immune a les interferències. Les transmissions AM arriben a lloc més llunyans sense necessitat de repetidors.
Les ones de ràdio se solen transmetre mitjançant antenes i repetidors terrestres, tot i que hi ha algunes emissores que realitzen també transmissions per satèl·lit.
Els primers experiments de radiodifusió daten de l'any 1906, però no va funcionar comercialment fins al 1920. L'impacte social de les transmissions de ràdio va ser immens, va fer possible l'accés instantani i popular a les notícies d'actualitat i va donar lloc a una nova forma d'entreteniment de masses.
El senyal que es transmet es pot generar en directe amb micròfons a l'estudi de ràdio o bé pot procedir de suports preenregistrats. El senyal es modula en AM o FM i s'envia a l'antena emissora, que l'emet en forma d'ona electromagnètica.
Les diferents emissores de ràdio fan servir ones portadores de freqüències diferents i això permet que viatgin a través del mateix canal (l'aire) sense interferir-se (multiplexació en freqüència).
L'aparell receptor permet a l'usuari seleccionar l'emissora que vol escoltar amb un dial. La freqüència seleccionada es filtra per eliminar interferències de les emissores adjacents, s'amplifica, es desmodula i es transforma en so en uns altaveus o auriculars.
La ràdio FM sol sentir-se amb més qualitat de so que les ràdios AM i permet transmissions en estèreo, perquè la modulació en freqüència ocupa menys amplada de banda i és més immune a les interferències. Les transmissions AM arriben a lloc més llunyans sense necessitat de repetidors.
Les ones de ràdio se solen transmetre mitjançant antenes i repetidors terrestres, tot i que hi ha algunes emissores que realitzen també transmissions per satèl·lit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada